Tot canvia molt ràpid, vivim en una immediatesa suprema que impera amb gairebé tot.
Les mancances emocionals al planeta avancen a l’uníson afectant tota classe de perfils socials.
Es fa cada vegada més evident la necessitat d’implementar transversalment una política pública a l’abast de totes les persones i per a totes.
Que el seu objectiu sigui sociabilitzar l’educació emocional.
Convertir l’educació emocional en un bé comú és possible, donant resposta a el 3r objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) de l’ONU, la salut i el benestar de les persones i les comunitats.
Un canvi en la forma de percebre les emocions d’aquelles persones que fan funcionar les empreses com un perfecte engranatge, marcarà una veritable transformació en la productivitat de qualsevol centre de treball o institució.
Totes les institucions i empreses compten amb una força de treball que prové de persones iguals en drets i obligacions que són contractades amb una història ja inclosa. Per a aquests equips de treball i, per a la part directiva i de coordinació, és molt beneficiós conèixer i augmentar la seva cultura emocional.
Una forma de fomentar i promocionar la salut poblacional ja que només així es pot aconseguir salut comunitària, civisme i sobretot convivència.
L’objectiu final de Cultura Emocional Pública és contribuir al benestar emocional personal i comunitari per mitjà de la promoció de la salut emocional de tota la ciutadania, socialitzant l’educació emocional i convertint-la en cultura emocional comunitària i pública. Les dades dels últims anys a Catalunya confirmen l’alarmisme de l’OMS:
- Els intents de suïcidi anuals superen amb escreix els 6.000 casos.
- Els suïcidis consumats superen els 500 casos de l’any.
- La prescripció de psicofàrmacs en els centres d’atenció primària (CAP) supera ja els 18 milions d’unitats anuals i té un cost per al govern de Catalunya de 175 milions d’euros.
- El percentatge de consultes en els centres d’atenció primària amb origen psico-emocional s’ha quantificat en el 30%.
Cada vegada és més evident la necessitat de canvis en una societat mancada de recursos i de cultura emocional pública.
No només i preferentment en l’àmbit públic sinó també en l’àmbit privat (cultura emocional a les organitzacions, institucions, centres educatius i centres de salut).
La necessitat del canvi… potser, un canvi radical?
El progrés tecnològic que porta experimentant la nostra societat des de fa tant de temps no va acompanyat del necessari desenvolupament social.
Els fets de violència, la inefectiva comunicació entre països, ciutats, fins i tot persones, ho fan evident i en són una mostra.
La ciutadania necessita comprendre la necessitat de desenvolupar en els àmbits educatius i socials aspectes referits a la comunicació emocional.
Implementar transversalment als territoris una política pública amb l’objectiu de sociabilitzar l’educació emocional és un sine qua non amb majúscules.
Les transformacions han d’arribar amb les noves generacions i la nova cultura (creences col·lectives, valors col·lectius, trencament de paradigmes…) o aquests canvis no es produiran.
Necessitem integrar a la nostra cultura idiosincràtica noves subcultures per anar-nos dirigint a noves societats. Entrar per mitjà del canvi cultural és la solució.
Però aquests canvis culturals són difícils d’aconseguir, ja que suposen trencar amb els cànons i paradigmes que sustenten la nostra manera de viure i comunicar-nos.
Paradigmes caducs que han de trencar-se perquè només així es produirà l’impuls que es necessita de convicció i estratègia, transversalment i cohesionadament des de l’estructura política, comunitària, institucional i ciutadana.
Existeix una malaltia mental al món?
La resposta a aquesta gran pregunta és: SI. Actualment és la primera causa de discapacitat i s’estima que aproximadament un 25% de la població pateix o patirà algun trastorn mental al llarg de la seva vida.
L’OMS demana un ferm compromís dels governs amb la promoció de la salut mental i amb el desenvolupament d’unes habilitats per a la vida molt concretes, que tenen en la seva essència un fort component emocional.
La cultura emocional en temps de coronavirus
No estem vivint la primera pandèmia que ha patit la humanitat, però sí la que més s’ha estès i la que ens ha sorprès amb poca preparació i mínims recursos per fer-hi front. El confinament a casa no ha estat una forma de fer vacances i encara que la majoria de nosaltres hem fet per estrènyer els llaços amb la nostra família i hem generat noves estratègies laborals per aconseguir els objectius a través del teletreball, són molts els reptes que a partir d’ara se’ns presenten en tots els sectors socials.
No obstant això, aquestes premisses no només es limiten als equips de treball, sinó que s’estenen a tota la població. Persones cuidadores, grans, nens i adolescents hem de romandre encara durant un temps, que no serà breu, controlant la prevenció i conservant la distància social, fet que de ben segur, deixarà petjada en tots nosaltres.
Ara més que mai hem de treballar la nostra intel·ligència emocional. És a dir, aprendre a identificar i gestionar de forma saludable les nostres reaccions davant els sentiments que de forma natural poden envair-nos.
Des de l’escola, els programes d’atenció a la ciutadania de les diferents comunitats, les associacions, empreses i institucions tenen l’oportunitat d’invertir en treball social amb esperit de creixement personal comunitari, mitjançant les vies telemàtiques o des d’altres plataformes que així ho permetin.
Generant, per mitjà de la cultura emocional, un pont cap al auto coneixement i regulació, que permeti una major empatia i equilibri en els grups de persones que han de conviure en les seves vides, ja sigui en l’àmbit personal o en el laboral.
Creiem fermament que es pot transformar la incultura emocional en cultura emocional comunitària i pública. T’hi sumes?
COMENTARIS RECENTS