Quan estem pertorbats per les nostres emocions, com ens ajuda la regulació cognitiva?

La regulació cognitiva ens permet prendre millors decisions i evitar que l’emoció agafi les regnes de les nostres accions. Així doncs, quan un fet ens impacta i ens provoca una emoció tenim la possibilitat de parar, no tocar ni fer res, no lluitar contra el que sents, respirar fons 1 minut, sentir l’emoció, què m’està dient, processar l’emoció, deixar-se-la sentir i un cop ha passat pel cos, veure quins pensaments tinc.

Cal tenir present que tot fet viscut és interpretat per la nostra ment. L’interpretem amb pensaments i creences que determinen la lectura que fem d’això que estem vivint.

És cert que aquest procés de prendre consciència de la nostra emoció per algunes persones és més ràpid que per altres, s’entrena. Així doncs, pot necessitar de canviar d’espai, de sortir a fer esport, de cridar, de ballar, de quedar-se assegut, quiet -cadascú pot trobar les seves estratègies, n’hi ha tantes com persones-.

Quan sabem quins pensaments tenim, arriba el gran moment de discernir i alhora qüestionar-nos a nosaltres mateixes. “Penso que ha passat això, perquè allò altre, però si tinc en compte també que…”i així entrem en una espiral de pensaments que en cap cas volen dir ni certeses ni veritats. Per tant, això que estic pensant en què es basa? Què sustenta aquest pensament? Quins fets m’ho demostren? O és que tinc una creença que em porta a pensar això, perquè segons aquesta, les coses haurien de ser diferents? He decidit jo aquesta creença? M’és útil per entendre la realitat?

Les creences son construccions socials i culturals i també basades en la nostra experiència passada, que no son lògiques, ni tenen cap base empírica, però que hem incorporat com a veritats i que ens serveixen per donar-nos respostes al què passa. Les nostres creences son els nostres jutges interns; del que està bé i el que està malament; del que hauria de ser d’aquesta manera o d’aquesta altra. Conèixer com les nostres creences participen en el procés d’interpretar els fets que vivim és fonamental.

Per tant, quan fas aquest procés d’observar com interpretes el que estàs vivint podries arribar a adonar-te que t’estàs inventant coses. Sí, sí, inventant. Que hi ha una gran part de la història que desconeixes però que el teu cervell, com que sempre necessita trobar respostes, doncs fa el relat que li sembla més lògic a partir de l’emoció de malestar que estàs sentint i de les creences incorporades que ens serveixen per explicar-nos la realitat i que aquesta prengui un sentit per a nosaltres. Però cal tenir molt present una cosa: el fet que t’ha provocat aquesta reacció sempre és un fet neutre, les implicacions que té son una construcció que ens fem cadascuna de nosaltres.

Així doncs, aquest fet neutre és pensat i interpretat per la nostra ment i és d’aquesta interpretació que en fem (a partir de les nostres creences, valors i experiències anteriors) que en sorgeix l’emoció que sentim. És a dir, l’emoció és una construcció.

I les emocions són informació. El que t’emociona, t’importa: siguin emocions que ens generen benestar o malestar.

Per què saber això és important? Doncs perquè no saber-ho implica fer-nos mal a nosaltres mateixes de manera innecessària i també a les persones del nostre voltant.

Per tant, per regular l’emoció haurem de seguir els següents passos:

1. Deixar-la sentir, sense jutjar-la.
2. Fer-la conscient i ser-ne nosaltres conscients.
3. Qüestionar-nos com l’hem construït aquesta emoció (en base a quina interpretació dels fets fem).
4. Recordar la complexitat de les emocions.
5. Decidir què en volem fer d’ella i quines accions volem emprendre a continuació que ens permetin cuidar-nos i preservar els vincles i la nostra comunicació amb les altres persones.

Malgrat la complexitat que se’n desprèn de pensar i entendre’ns des d’aquí, la bona notícia és que això s’entrena; és un múscul. I és un entrenament diari. De fet, hi ha persones que acompanyem a generar aquest múscul. T’hi animes?