El paper clau dels agents comunitaris i comunitàries

Treballem incansablement per un futur millor, un futur més prometedor però sobretot un futur on transversalment s’implanti una política pública interdepartamental que socialitzi l’educació emocional.

Mesures que contribueixin a la promoció de la salut i de benestar emocional i que així esdevinguin determinants en la salut comunitària, el civisme i la convivència.

L’objectiu de Cultura Emocional Pública és contribuir al benestar emocional personal i comunitari per mitjà de la promoció de la salut emocional de tota la ciutadania, socialitzant l’educació emocional i convertint-la així en cultura emocional comunitària i pública.

Hem dissenyat una metodologia que estem testejant des de l’any 2015 sotmesa a avaluació contínua, que treballa en paral·lel solucions a mida personals, comunitàries, institucionals, organitzacionals i solucions estructurals.

  • Capacitació emocional de les agents comunitàries transversals (principalment municipals).
  • Capacitació emocional de les institucions, organitzacions i entitats transversals.
  • Generació d’estratègies comunitàries de socialització de l’educació emocional.
  • Generació de nodes d’educació emocional comunitària distribuïts estratègicament pel territori.
  • Disseny de solucions comunitàries i estructurals en matèria de política pública o política corporativa per a la promoció del benestar emocional.

 

Però, què és realment la consciència emocional?

La consciència emocional la podríem definir com la competència per prendre consciència i comprendre les pròpies emocions i de les emocions dels altres, incloent l’habilitat per captar i entendre el clima emocional d’un context determinat.

 

 

Els agents comunitaris i comunitàries tenen un paper imprescindible en la societat que vivim i és fonamental treballar la seva emocionalitat i resiliència per afrontar de forma contundent tres competències clau per a aquestes agents de l’canvi, com són:

  • Consciència Emocional.
  • Regulació Emocional.
  • Autonomia emocional.

Consciència emocional


Com va dir Daniel Goleman, “Com més oberts estiguem als nostres propis sentiments, millor podrem llegir els de les altres persones”.

És vital identificar les emocions per arribar a comprendre-les originant un canvi de primer ordre.

Així com de disposar de bons hàbits per adonar-nos del que sentim i finalment fem.

Des de Cultura Emocional Pública descrivim la consciència emocional com la competència per prendre consciència i comprendre les pròpies emocions i les emocions de les altres persones (gràcies en part, a l’actitud empàtica), fins i tot també de captar i comprendre el clima emocional d’un context concret .

És important detectar des de quin emoció ens relacionem amb les altres persones o dirigim les nostres accions ja que això ens permet prendre consciència i partir des d’un punt diferent.

El savi Albert Einstein deia que només fent les coses de forma diferent s’obtenen també resultats diferents.

De vegades, sentim emocions múltiples i això ens genera confusió, però és important detectar aquestes confusions, ja que és en aquest instant d’anàlisi i descobriment quan estem prenent consciència del nostre estat ajudant-nos a prendre consciència.

No oblidem que les petites emocions són els grans capitans de les nostres vides i les obeïm sense adonar-nos.
– Van Gohg

 

Regulació emocional


La regulació emocional té relació amb la capacitat de gestionar de manera apropiada i en cada moment les pròpies emocions i els climes emocionals dels contextos en què interactuem.

El nostre entrenament i orientació per a agents comunitaris i comunitàries se sustenten en la creació de bons hàbits per fer front a les emocions desfavorables i les seves adversitats; i recursos per generar benestar propi i col·lectiu.

Sota aquest marc i treballant aquesta competència emocional, discernir i interpretar correctament emoció, cognició i comportament és una tasca imprescindible.

En definitiva, saber afrontar situacions emocionalment difícils o complexes; potenciar les emocions agradables i gestionar les desagradables.

«Treballar les emocions et permet fer molt millor la teva feina i, com a actors del municipi, contribuir a l’benestar emocional dels nostres veïns i veïnes».
Agent comunitària de Breda

Autonomia emocional

L’autonomia emocional, és la tercera de les competències que treballem amb els agents comunitaris i comunitàries.

No hi ha distància entre responsabilitat i llibertat. Podries estar preguntant ara què és l’autonomia emocional, oi? és molt fàcil, és el contrari a la dependència emocional.

No hi ha res més bonic i joiós que sentir-se lliure, no creus?

L’autonomia emocional té relació amb la capacitat de la persona d’auto gestionar-se emocionalment: inclou l’autoestima, l’actitud positiva, la responsabilitat, la capacitat per analitzar les normes socials constructivament, el saber demanar ajuda a les altres persones …

Bons hàbits per a estimar-nos més i millor, motivar-nos i mantenir una actitud sempre positiva.
Ja que només així es pot produir un canvi interior, per crear una realitat exterior, sempre a l’uníson.


Posem-nos en marxa …

 

La cultura emocional, agent de canvi en la situació actual

Tot canvia molt ràpid, vivim en una immediatesa suprema que impera amb gairebé tot.

Les mancances emocionals al planeta avancen a l’uníson afectant tota classe de perfils socials.

Es fa cada vegada més evident la necessitat d’implementar transversalment una política pública a l’abast de totes les persones i per a totes.

Que el seu objectiu sigui sociabilitzar l’educació emocional.

Convertir l’educació emocional en un bé comú és possible, donant resposta a el 3r objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) de l’ONU, la salut i el benestar de les persones i les comunitats.

Un canvi en la forma de percebre les emocions d’aquelles persones que fan funcionar les empreses com un perfecte engranatge, marcarà una veritable transformació en la productivitat de qualsevol centre de treball o institució.

Totes les institucions i empreses compten amb una força de treball que prové de persones iguals en drets i obligacions que són contractades amb una història ja inclosa. Per a aquests equips de treball i, per a la part directiva i de coordinació, és molt beneficiós conèixer i augmentar la seva cultura emocional.

Una forma de fomentar i promocionar la salut poblacional ja que només així es pot aconseguir salut comunitària, civisme i sobretot convivència.

L’objectiu final de Cultura Emocional Pública és contribuir al benestar emocional personal i comunitari per mitjà de la promoció de la salut emocional de tota la ciutadania, socialitzant l’educació emocional i convertint-la en cultura emocional comunitària i pública. Les dades dels últims anys a Catalunya confirmen l’alarmisme de l’OMS:

  • Els intents de suïcidi anuals superen amb escreix els 6.000 casos.
  • Els suïcidis consumats superen els 500 casos de l’any.
  • La prescripció de psicofàrmacs en els centres d’atenció primària (CAP) supera ja els 18 milions d’unitats anuals i té un cost per al govern de Catalunya de 175 milions d’euros.
  • El percentatge de consultes en els centres d’atenció primària amb origen psico-emocional s’ha quantificat en el 30%.

 

Cada vegada és més evident la necessitat de canvis en una societat mancada de recursos i de cultura emocional pública.

No només i preferentment en l’àmbit públic sinó també en l’àmbit privat (cultura emocional a les organitzacions, institucions, centres educatius i centres de salut).

La necessitat del canvi… potser, un canvi radical?

El progrés tecnològic que porta experimentant la nostra societat des de fa tant de temps no va acompanyat del necessari desenvolupament social.

Els fets de violència, la inefectiva comunicació entre països, ciutats, fins i tot persones, ho fan evident i en són una mostra.

La ciutadania necessita comprendre la necessitat de desenvolupar en els àmbits educatius i socials aspectes referits a la comunicació emocional.

Implementar transversalment als territoris una política pública amb l’objectiu de sociabilitzar l’educació emocional és un sine qua non amb majúscules.

Les transformacions han d’arribar amb les noves generacions i la nova cultura (creences col·lectives, valors col·lectius, trencament de paradigmes…) o aquests canvis no es produiran.

Necessitem integrar a la nostra cultura idiosincràtica noves subcultures per anar-nos dirigint a noves societats. Entrar per mitjà del canvi cultural és la solució.

Però aquests canvis culturals són difícils d’aconseguir, ja que suposen trencar amb els cànons i paradigmes que sustenten la nostra manera de viure i comunicar-nos.

Paradigmes caducs que han de trencar-se perquè només així es produirà l’impuls que es necessita de convicció i estratègia, transversalment i cohesionadament des de l’estructura política, comunitària, institucional i ciutadana.

 

Existeix una malaltia mental al món?

La resposta a aquesta gran pregunta és: SI. Actualment és la primera causa de discapacitat i s’estima que aproximadament un 25% de la població pateix o patirà algun trastorn mental al llarg de la seva vida.

L’OMS demana un ferm compromís dels governs amb la promoció de la salut mental i amb el desenvolupament d’unes habilitats per a la vida molt concretes, que tenen en la seva essència un fort component emocional.

 

La cultura emocional en temps de coronavirus

 

No estem vivint la primera pandèmia que ha patit la humanitat, però sí la que més s’ha estès i la que ens ha sorprès amb poca preparació i mínims recursos per fer-hi front. El confinament a casa no ha estat una forma de fer vacances i encara que la majoria de nosaltres hem fet per estrènyer els llaços amb la nostra família i hem generat noves estratègies laborals per aconseguir els objectius a través del teletreball, són molts els reptes que a partir d’ara se’ns presenten en tots els sectors socials.

No obstant això, aquestes premisses no només es limiten als equips de treball, sinó que s’estenen a tota la població. Persones cuidadores, grans, nens i adolescents hem de romandre encara durant un temps, que no serà breu, controlant la prevenció i conservant la distància social, fet que de ben segur, deixarà petjada en tots nosaltres.

Ara més que mai hem de treballar la nostra intel·ligència emocional. És a dir, aprendre a identificar i gestionar de forma saludable les nostres reaccions davant els sentiments que de forma natural poden envair-nos.

Des de l’escola, els programes d’atenció a la ciutadania de les diferents comunitats, les associacions, empreses i institucions tenen l’oportunitat d’invertir en treball social amb esperit de creixement personal comunitari, mitjançant les vies telemàtiques o des d’altres plataformes que així ho permetin.

Generant, per mitjà de la cultura emocional, un pont cap al auto coneixement i regulació, que permeti una major empatia i equilibri en els grups de persones que han de conviure en les seves vides, ja sigui en l’àmbit personal o en el laboral.

Creiem fermament que es pot transformar la incultura emocional en cultura emocional comunitària i pública. T’hi sumes?