Regulació emocional per construir relacions sanes

Per què és important la regulació emocional per construir relacions sanes?

Qüestionar-nos a nosaltres mateixes, sentir i saber anomenar el què ens passa no és fàcil, però és imprescindible per poder viure bé en col·lectiu. Sense aquesta base l’empatia és una paraula molt bonica però una pràctica poc desenvolupada realment entre nosaltres. I és bàsicament perquè ens falten eines, ningú ens les ha ensenyat. Sovint entenem el que volem entendre perquè ens casa amb el que ja pensàvem anteriorment, els conflictes ens incomoden, no sabem acompanyar les vulnerabilitats ni respectar les creences dels altres i per tant, donem consells en base la nostra motxilla i la nostra realitat. Això no és practicar l’empatia; i sense empatia difícilment es pot ser assertiu. L’empatia és entendre i respectar el marc segons el qual una persona sent, pensa i actua d’una determinada manera; entendre-ho, no jutjar, veure-ho amb els seus ulls i poder tornar al nostre cos; a les nostres creences i realitats. Des d’aquí comprenem, des d’aquí enriquim el nostre punt de vista i des d’aquí podem canviar i capgirar els nostres marcs i manera d’actuar; individualment i col·lectivament.

Però sí, és cert que son molts anys de creences incorporades i no qüestionades, de veure com les emocions ens impacten però no saber-les anomenar gaire, son molts anys de moure’ns a cop d’expectativa i a cop d’il·lusió. Son molts anys també de només pensar que el benestar depèn d’allò que passa fora del teu cos, de creure que l’autoestima està lligada al que tenim o fem i al que els altres ens reconeixen. Per tant, també són molts anys per trencar aquestes mentides, que l’únic que fan es responsabilitzar als demés del que és responsabilitat nostra. I això és molt fàcil d’escriure, però és molt difícil de portar a la pràctica. Molt. Bàsicament perquè actuem per automatismes i perquè pot ser un procés dolorós assumir la responsabilitat del que ets, del que sents i del que fas. Es alliberador, perquè et trasllades a tu la capacitat de viure com vols viure, però alhora suposa trencar tota una motxilla de mecanismes automatitzats que tenim per anar passant cada dia.

La pregunta és, passem bé els dies? Les dades en relació la situació de malestar emocional i trastorns mentals ens donen una resposta clara: no. Assumim doncs, que canviar la manera de viure el nostre dia a dia en relació el que ens passa no és un capritx, no és un procés que fem des d’un lloc de privilegi perquè vull descobrir no sé què; sinó que és una necessitat per fer-nos sostenibles com a societat en tots els camps.